El folklore català deixa empremta al Joves i Ciència 2017!

El Programa Joves i Ciència i Món Natura Pirineus han portat el festival Dansàneu al centre amb la Rufaca Folk Jazz Orchestra. Amb la sinceritat per davant; abans de que comencés ens feia una mica de mandra escoltar dues hores de folk-jazz. Ens pensàvem que constaria d’un espectacle avorrit i pesat. Quan hem arribat al porxo però, tot ha començat a fer més bona pinta. Un escenari molt ben aconseguit, una big band que feia goig i públic que havia pujat des de Son i la resta de pobles de la Vall per presenciar el concert.

Han sonat els primers acords i ens hem adonat que allò no seria qualsevol espectacle. Ritme enganxós, uns vents formidables i instruments típics del Pirineu (violí, acordió, flabiol…) que donaven un caràcter folklòric a l’orquestra. La primera peça era una cançó popular pirinenca. Ens han regalat un solo de saxo del Gabriel Amargant, que baixava i pujava per la partitura com volia. Ha estat una sorpresa veure com de bé li quedava a la cançó tradicional el vestit de jazz.

Després, hem escoltat una cançó enamoradissa, també popular. Amb el solos de congas i de trompeta ens ha quedat clar que aquella era una big band de primera. El solo de trompeta jugava amb l’harmonia de la peça a la perfecció, i a més ha anat pujant la intensitat. Aquesta força i sentiment que transmetia (et pensaves que s’ofegava), juntament la melancolia de la cançó, han emocionat a tothom.

A continuació, se’ns ha presentat una havanera amb molta marxa. Ens han introduït a aquesta onada de color i xerinola amb un simpàtic solo d’acordió. El solo de trombó ha acabat de donar-li el toc tropical que ens ha tingut a tots sacsejant-nos. De cop, s’ha acabat la rumba i hem escoltat una balada que parlava d’adulteri, desamor i barbàrie. El solo de violí amb pizzicato ha introduït la tragèdia, i el solo de saxo baríton combinat amb el raig de veu de la Joana Gomila ens ha portat amb els seus sons psicodèlics a la incertesa, quasi a la bogeria.

Seguidament, com si de purgar es tractés, la banda ens ha submergit a la seva apocalipsis, al seu infern. Tocant una versió del cant de la Sibil·la (cant de la missa del gall que parla de còlera divina) on els vents reproduïen en una sinestèsia les flames de l’infern. Els solos de guitarra i de flabiol li han donat el punt àcid.

Tot seguit, ha començat la “suite pirinenca”: cinc peces que en les que el director de la banda, Sergi Vergés, hi ha dedicat temps i esforç. Vergés treballa al Liceu fent arranjaments de jazz, és la seva feina i passió. Ell va haver de recopilar les lletres, algunes en català oriental, altres en català antic i altres en occità. Ajuntant aquestes composicions més o menys en perill d’extinció, i fent-ne els arranjaments amb la intenció de que sonessin més “jazzy”, va aconseguir composar aquesta suite. Aquest recital que ha fet que el final del concert s’hagi acostat a la perfecció.

Final? No ben bé… La Rufaca Orchestra tenia un As guardat a la màniga: un pasdoble amb tocs swing i polka que olorava a festa. I de fet n’hi ha hagut! Entre els solos de vents, els integrants del Programa Joves i Ciència ens hem anat aixecant i hem començat a ballar entre nosaltres sense cap complex ni vergonya en un ambient ple de diversió.

Després del concert, li hem demanat una breu entrevista al Sergi i ens la ha concedit:


Roger: Com va sorgir la idea de fer una jazz band que mesclés dos estils tant separats?

Sergi: Bé, jo treballo fent arranjaments al Liceu, i un alumne em va comentar la idea. Tot va ser bastant més fàcil al mudar-me al poble on visc ara, al Baridà, on hi ha molta més tradició de música folklòrica que a altres llocs. Al ser filòleg, aquest tema també m’interessava moltíssim i fa uns dos anys que aquest projecte va començar. El nostre objectiu era tenir un disc i anar presentant-lo a diferents festivals, localitats...

Roger: Ets conscient de que aquesta obra i el grup en sí esta portant a terme una acció cultural i lingüística?
Sergi: Sí, i és una motivació més. Amb aquest projecte estem recuperant patrimoni i disfressant-lo per què “moli”. El disfressem de jazz, per fer-vos a tots els joves més permeables al folklore nacional i perquè nosaltres som jazzeros. Això està molt bé perquè us fem arribar una música que no sol sonar gaire. Sense l’Artur Blasco (folklorista) ni l’escola Folk del Pirineu, aquesta tasca hauria estat més feixuga.

Roger: Durant el concert he anat escoltant diferents llengües a la veu de la Joana… Quines eren?

Sergi: Bé, a les cançons del nostre disc, “beatus ille”, tenim el català, el català antic i l’occità, que potser és el que t’ha confós (riu).

Roger: Quin feedback està rebent el disc?

Sergi: De moment quan el presentem sol rebre molta acollida, és un producte que agrada, n’anem venent.


I és d’esperar! Els arranjaments del Sergi interpretats per aquest músics ens han fet sentir pràcticament tot el ventall dels sentiments positius. A més, han demostrat el seu talent i la seva preparació amb un concert net d’errades i uns solos bestials. Una altra cosa preciosa que fan el Sergi i la seva banda és fer el folklore català (que cap català vol perdre, però pocs l’escolten) més permeable pels joves.


Roger Castellanos, Joves i Ciència 2017

Fotografia: Roger Castellanos (esquerra), Sergi Vergés (dreta)

Comentaris

.. quanta passió nois! és bonic sentir que ho viviu tan intensament... tot plegat ha de ser brutal, gràcies!!