Estades MónNatura Pirineus 2014. Experiència

Bon dia a tothom,

Sóc la Mònica Sagrera de la setena edició del Programa Joves i Ciència i escric aquesta entrada per fer memòria de la gran experiència que vaig viure ara ja fa més d'un any a MónNatura Pirineus.
Quan al meu institut van presentar-nos el programa Joves i Ciència, me'n vaig interessar de seguida. M'encantava la ciència però no havia tingut opcions de poder-m'hi endinsar i aprofundir en tot tipus de coneixements. Concretament, les meves grans passions eren la biologia i l'estudi de la interacció de tots els éssers vius en els ecosistemes i, a més a més, m'apassionava tot allò relacionat amb la medicina i enginyeria biomèdica.
Va ser només veure el projecte anomenat aquell any "Aigua, recurs i hàbitat: els organismes també parlen!" vaig saber que havia d'esforçar-me al màxim per aconseguir que aquell programa tan exigent anomenat Joves i Ciència del qual em parlaven companys més grans (els quals no havien aconseguit entrar) detectés el meu gran interès per la ciència.
Vaig aconseguir passar la primera selecció i arribar a les entrevistes. Vaig passar molts nervis perquè experimentava una barreja d'emocions: la meva timidesa que em frenava enfrontada amb les meves ganes i la il·lusió per accedir al Programa tenint en compte la possibilitat, a més, que probablement no entraria. Tot i així, la il·lusió va vèncer tots els altres sentiments i em va portar a dur a terme una entrevista de la que en vaig sortir prou contenta.
Al cap d'unes setmanes, vaig rebre el correu que em confirmava que havia estat seleccionada. Tota la família, els professors del col·legi Pompeu Fabra Salt i jo estàvem molt contents i començava a veure com l'esforç sol donar els seus fruits.
Recordo la trobada a La Pedrera, on vam conèixer-nos tots per primer cop. Em sentia molt ben acollida, ja que per primer cop trobava nois i noies de la meva edat interessats per la ciència i amb unes ganes enormes d'aprendre. Llavors, unes setmanes més tard, ens vam tornar a trobar amb els de les tres promocions al Món Sant Benet, on ja teníem tots menys vergonya i ja fèiem plantejaments somiant en aquell MónNatura Pirineus que ens esperava.
I va arribar el dia! El 24 de juny de 2014 ens trobàvem tots davant de La Pedrera, on vam pujar en un bus que ens va portar fins a MónNatura. Quan tothom en parlava tan bé no m'ho acabava de creure, però realment vaig poder apreciar l'espectacularitat del lloc només arribar. Jo, una amant de la natura, em sentia com si estigués en un paradís: un edifici bioclimàtic amb molt bones instal·lacions, un paisatge meravellós i una fauna i flora impressionants.
El següent va ser conèixer tots els investigadors, amb els que vam compartir dues setmanes perfectes en les que tots vam aprendre moltíssim. En concret, els del projecte de l'aigua (o la "bitxosecta" com ens anomenaven els d'altres projectes pel fet que estudiàvem els macroinvertebrats dels rius i llacs) vam realitzar força sortides en les que vam mesurar les propietats fisicoquímiques de l'aigua i en vam estudiar la flora i fauna. A més, el paisatge al Parc Nacional d'Aigüestortes i llac de Sant Maurici era preciós.
A més, totes les activtats com la cursa d'orientació, l'excursió al Parc Nacional, els jocs de nit, la visita al centre de fauna, les xerrades, etc. em van encantar. I, sobretot, agrair moltíssim la companyia a tots els companys de Joves i Ciència per aquells catorze dies junts: totes les estones de música amb aquell teclat, totes les rialles, el que apreniem de cadascú, etc.
I va arribar l'últim dia, amb la presentació que feia dies que preparàvem. Molts nervis, però va acabar sortint perfecte. Va ser molt interessant poder escoltar tot el que havien fet als altres projectes.
Finalment, ara tocava escriure l'article. Per a mi, també ha estat una molt bona experiència, ja que no n'havia escrit mai cap i em va permetre estudiar un tema que m'agradava.

Sobretot, animo a tothom a participar al Programa Joves i Ciència. És una experiència única i val molt la pena. Després d'haver estat a l'XLAB fa una setmana, i tenint en compte que encara tinc l'oportunitat d'estar un any més al Programa, encoratjo als qui vulguin entrar que s'hi esforcin al màxim perquè tot l'esforç es veu recompensat.

Dit això, agraeixo moltíssim a la Fundació Catalunya - La Pedrera, a Eva Calvés i als professors Guillermo de Mendoza, Cristina Pulido i Esperança Gacia aquesta oportunitat. Moltes gràcies,

Una abraçada,

Mònica