Estem arribant al Terminator!!!

Després de quasi dues setmanes de gran intensitat ens trobem al centre catalític d’aquesta experiència. Han sigut uns dies totalment apassionants on hem après tot tipus de coses sobre temes biològics, físics, químics, ètics… i on també hem compartit unes experiències úniques amb uns companys que tenen un mateix sentiment pel món on hem estat vivint aquest dies: la Ciència.

No obstant, no tot ha sigut tan senzill com saber quins són els nucleòtids de la cadena d’ADN; tots els diferents projectes hem hagut de fer un esforç tant gran com el sistema solar (aquesta oració va dedicada als nostres companys “astrocoses”).

Durant aquesta última classe, els diferents grups hem estat treballant per deixar-ho tot a punt abans de les presentacions del dissabte:

Per una banda, els de biomedicina, és a dir, els Lavanders, han estat treballant dur per poder modificar l’estructura del monoterpenoide (avís pels pares, aquesta paraula tan estranya fa referència a una molècula de química orgànica, no us espanteu) per a que pugui encaixar en el BACE1 (proteïna que talla les comunicacions entre neurones) i així poder inhibir-lo, i d’aquesta manera, obstaculitzar el procés neurodegeneratiu de l’Alzheimer.

Per altra banda, la “bichosecta” s’ha estat preparant per la culminació del Big Bang d’aquesta exeperiència. Ja veureu tota la feina de que es tracta quan vingueu.

Els fotosintetitzadors han començat el matí amb molta energia i concentració exposant articles científics per parelles. Tot i així, a la tarda han desconnectat una mica participant en un petit Quiz on els guanyadors han obtingut un valuosíssim premi: galetes!!!

Els “astrocoses”, aquells fanàtics de de la física la bogeria dels quals arriba a quotes més infinites que el mismíssim univers, han debatut la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre en algun punt de l’immens espai exterior, tema emmarcat dins la singular ciència de l’astrobiologia. A més, han reduït espectres de diverses estrelles i del planeta Saturn, procés que bàsicament consisteix a utilitzar l’espectre de la càmera de cal·libració i amb els diferents espectres fotografiats de diferents estrelles, observar i guardar les dades de la composició química dels cossos celestes observats.


Per acabar, nosaltres, els Tardígrads, aquesta setmana ens hem posat mans a l’obra. Reunint tots els coneixements assolits durant l’estada, hem seqüenciat el gen COX1 que es troba a l’ADN mitocondrial per poder classificar diferents espècies mitjançant processos químics i bioinformàtics. Una vegada obtinguts els resultats de l’Universitat Pompeu Fabra, on s’ha fet servir un mecanisme anomenat “Sanger Sequencing”, mitjançant unes molècules anomenades didesoxinucleòtids, que al tenir la falta d’un OH- pot formar un enllaç amb fosfat que al ser exposat a unes ones generades per un aparell anomenat “Miseq Sequencing”, hem sigut capaços de saber les bases nitrogenades corresponents, i al mateix temps, poder interpretar el gen en qüestió. A continuació, aquest gen l’hem escrit en una pàgina web anomenada “Blast” on l’ha comparat amb totes les milions i milions de seqüències que té emmatgatzemades i ens ha comunicat quina ha sigut la més semblant, en altres paraules, l’espècie en qüestió.

Com heu pogut comprovar, estem molt enfeinats fins i tot en els últims moments d’aquesta inoblidable experiència. Ara mateix estem tots amb els nervis a flor de pell, ja que avui tenim la Nit de la Música. Així doncs, una abraçada ben gran a tots i fins demà.


Miguel Martínez
Ivet Palomera
Marta Ruiz
Laia Torres
Clara Vall

… del projecte “Mirant l’ADN de més a prop per explorar l’evolució i la biodiversitat”.