Mama jo vull ser "limnologista"

A les sis ens hem llevat
i, al taxi ens hem marejat.
Entre boia i boia,
hem format una colla.

Mama jo vull ser "limnologista",
rascar pedres nit i dia
i comptar capgrossos de per vida.

El barb roig hem capturat
per restaurar el llac.
Tricòpters, tritons i gripaus buffons.
Biofilm i clorofil·la n'hem trobat una pila.

Mama jo vull ser "limnologista"
rascar pedres nit i dia
i filtrar plàncton de per vida.

S'ha acabat el bròquil!

Avui ha estat un dia intens, però hem après molt després de dotze hores a la muntanya acompanyats d'investigadors, periodistes i taxistes.

Aproximadament la meitat dels estanys dels Pirineus, avui dia, estan afectats per la introducció del barb roig (Phoxinus phoxinus), que altera significativament els ecosistemes aquàtics de muntanya i la seva xarxa tròfica. L'objectiu de la nostra sortida ha estat comparar la diferències ecològiques entre dos llacs (l'estany Closell i Naorte). Un d'aquests estanys conté una gran població d'aquests peixos, ja que s'han començat a retirar des de fa poc temps. L'altre estany conté una població molt més petita. Hem pres dades d'ambdós estanys mostrejant el plàncton de la columna d'aigua, el biofilm del substrat i fent un cens de les espècies del litoral: amfibis, rèptils, macro-invertebrats i macròfits. També hem col·locat les boies o sondes que vam fabricar ahir amb l'ajuda d’en Raül, expert en telecomunicacions.

A més, hem col·laborat amb els pescadors que realitzen la restauració ambiental dels llacs i hem ajudat en Marc, un investigador del CEAB, a recollir les dades pel Limnopirineus.

Per altra banda, la resta de grups s’han quedat a “casa” i han seguit amb els seus projectes. Els “Astrocoses” s’han connectat amb una antena de la NASA i un expert els ha explicat com fer radioastronomia. Més tard han rebut dues visites d’experts, la Rosa, experta en el Sol i les seves estructures, i el Pere, expert en les partícules d’alta energia. Els “fotosintètics” han estat treballant amb els catalitzadors que van sintetitzar ahir i han provat les seves característiques. Els “lavanders” han seguit treballant en els seus bacteris, que han produït la proteïna Bace-1 i han comprovat com el gen GFP crea bioluminescència en aquestes cèl·lules. Els d’ADN, que encara busquen un nom, els han explicat la teoria dels organismes modificats genèticament. A continuació, van dissenyar un experiment per detectar si un aliment era transgènic.

Els molt “estanys” us desitgen bon dia.

Ferran Agulló
Amanda De la Jara
Marina Feliu
Pep Lancho
Emma Llurba
Guillem Mayor
Ernest Onetti
Sergi Pujol
Nana Núria Quiroga
Rut Sisó

... del grup “Ecosistemes aquàtics de muntanya, els organismes bioindicadors”.

Comentaris