Descobrint la biodiversitat i l’evolució, del treball de camp fins a la genètica actual a través de la informàtica

Els humans i els ximpanzés tenim un 99% del genoma igual. T’ho creus? Saps d’on surt aquesta xifra? En aquest projecte extraurem l’ADN de diferents mostres biològiques per tal de després seqüenciar-lo i estudiar-lo. Aprendràs a identificar diferents espècies a nivell genètic i a comparar-les entre si, així com descobriràs el món de la bioinformàtica a través d’eines i bases de dades públiques. Mitjançant el treball de camp i al laboratori estudiarem la biodiversitat i l’evolució, per tal d’adquirir els coneixements necessaris perquè siguis capaç de descobrir noves espècies mai abans descrites.

Projecte liderat per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona, centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

 

L’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona és un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que fou creat al 2008 i que en l’actualitat està creixent per convertir-se en un referent internacional en el camp de l’evolució. Els seus investigadors estudien els processos i mecanismes de generació de biodiversitat, incloent disciplines com l’evolució genètica i molecular, la biologia poblacional, la biologia de sistemes complexos, i la recuperació d’ADN antic. La Universitat Pompeu Fabra (UPF) és la universitat pública més jove de Catalunya, fundada al 1990. En tan sols 25 anys, la UPF s’ha convertit en una referència internacional i s’ha posicionat entre les millors universitats d’Europa. La UPF s’estructura en tres branques principals del coneixement, essent una de les més potents a nivell de recerca la dedicada a la salut i les ciències de la vida. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució dedicada a la investigació a Espanya i la tercera a Europa. El seu objectiu fonamental és desenvolupar i promoure investigacions en benefici del progrés científic i tecnològic, en col·laboració amb entitats nacionals i internacionals.

www.ibe.upf-csic.eswww.upf.eduwww.csic.es

 

Per què és important conèixer quines espècies hi ha al planeta i com aquestes han evolucionat al llarg de la història? Les primeres formes de vida es van originar fa gairebé 4 bilions d’anys. Des de llavors, i sobrevivint a varies extincions massives, s’ha generat una enorme diversitat d’organismes de la qual s’estima que constitueix uns 10 milions d’espècies. Malauradament, només se’n coneix un 20% i, per tant, n’hi ha moltes més de desconegudes que de les que en tenim constància. Per aquest motiu és essencial seguir investigant i catalogant les diferents formes de vida, i poder així conservar la riquesa del planeta tot assegurant el futur de les espècies que hi habiten.

Aprendrem com s’estudia la biodiversitat i l’evolució a través de diversos casos pràctics, tot explicant algunes de les troballes més recents que s’han produït. Mitjançant la combinació del treball de camp (tècniques de recol·lecció i conservació, regulació, identificació d’espècimens amb claus dicotòmiques) i l’anàlisi de l’ADN al laboratori, estudiarem la importància de l’estudi de la biodiversitat per a la conservació de les espècies autòctones i per entendre els mecanismes evolutius que hi influeixen. Veurem també com aquest coneixement té implicacions directes sobre l’espècie humana.

Serà essencial entendre el dogma central de la biologia molecular per comprendre les bases de l’herència, la genètica i la biologia evolutiva. En aquest sentit, s’incidirà en que la biologia evolutiva no es limita a l’estudi de l’evolució de l’espècie humana sinó que és un camp molt més ampli. És per això que aprendreu a entendre la complexitat dels ecosistemes, treballant conceptes com el d’espècies invasores, espècies críptiques, DNA barcoding, cicles de vida complexos i metamorfosi.

Durant el curs s’organitzaran debats sobre la pèrdua de biodiversitat al planeta, les conseqüències i les possibilitats de conservació a curt i llarg termini. També participareu en “trivials” científics sobre els organismes presents als Pirineus, així com journal clubs, sessions de discussió sobre descobriments recentment publicats gràcies a les que aprendreu a fer-vos preguntes i raonar tal i com ho fan els científics de veritat.

Un cop finalitzades les estades, sereu suficientment autònoms al camp i al laboratori com per poder recollir una planta, invertebrat, rèptil, amfibi o mamífer i identificar-lo tant de manera fenotípica (pel seu aspecte) com genotípica (a través del seu material genètic). En el cas de descobrir una nova espècie, també sereu capaços de saber quins és el procediment necessari per tal que sigui reconeguda oficialment dins la comunitat científica, i podreu posar-li vosaltres el nom!

 

EQUIP INVESTIGADOR

Roger Anglada

Tècnic Superior en Anàlisi i Tècnic Superior de suport a la recerca dins el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), en què ha estat responsable dels equips i aparells, dels seqüenciadors d’electroforesi capil·lar, dels manteniments i controls de qualitat, del processament de mostres i de l'anàlisi dels resultats, així com de l'assessorament pre i post projecte als usuaris. És coautor de diferents publicacions científiques des del 2002, al mateix temps que realitza xerrades i docència a la UPF, al Programa Professors i Ciència de la Fundació Catalunya-La Pedrera i al projecte ESCOLAB per a estudiants d’ESO i Batxillerat.

Lídia Escoda

Graduada en Biotecnologia per la Universitat Rovira i Virgili (URV), va realitzar el màster en Genètica i Genòmica Evolutiva a la Universitat de Barcelona (UB). Actualment està cursant un doctorat a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) sobre l’evolució i l’especiació de petits mamífers endèmics de la Península Ibèrica i en l’aplicació de les noves tecnologies d’ultraseqüenciació (Next-Generation Sequencing) en el camp de l’evolució. Ha participat en diverses activitats de divulgació científica com el PRBB Open Day i el BCN BioPro Science Meeting. També ha format part de la junta directiva de l’Associació de Biotecnòlegs de Catalunya (ASBTEC) com a responsable de la Comissió de Comunicació i Divulgació i ha participat en l’organització de diversos cursos i congressos científics.

Jordi Lanuza

És llicenciat en Biotecnologia, amb el millor expedient de la promoció, i ha estudiat dos màsters, el del Biomedicina i el de Comunicació Científica. Posteriorment va obtenir el grau de Doctor en Biologia Molecular. A més, ha estat involucrat en l'organització de diversos congressos internacionals i ha estat el cap del Consell d'Estudiants de Doctorat de l’IBE. Després de la seva carrera investigadora va decidir aventurar-se amb la comunicació científica i ha ocupat els càrrecs de Tècnic de Divulgació a l'IRB Barcelona i de Coordinador d’una de les Xarxes Estratègiques de Recerca de la Universitat de Cambridge. Actualment combina la posició de Cap de Comunicació a l’IBE amb la de Selector d’Avaluadors dels projectes finançats pel Govern del Regne Unit.

Marina Querejeta

Actualment està acabant la seva tesi a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) on estudia la història evolutiva dels mamífers ibèrics, com l’almesquera o la musaranya aquàtica. Va estudiar biologia entre la Universitat d'Oviedo i la de Hannover. La seva primera feina com biòloga va ser en un projecte de reintroducció del visó europeu a Saar Hunsrück, a Alemanya, on va ser on va començar la seva passió per la biodiversitat i la conservació. Després, va estudiar un Màster de Biologia de Conservació a Madrid i, posteriorment, el Màster del Professorat a la Universitat d'Oviedo. A més, ha col·laborat en esdeveniments de divulgació científica i congressos com el Congrés Ibèric de Sistemàtica Animal (CISA) on va rebre el premi a la millor comunicació oral.

Marc Simó

Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona (UB), on li van concedir el premi extraordinari, i el màster de Biodiversitat a la mateixa universitat. Actualment està acabant la tesi a l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE). El seu camp d’investigació gira entorn la sistemàtica, la biogeografia i l’evolució, tot aplicant anàlisis filogenètics per tal d’entendre com es genera i manté la biodiversitat, utilitzant els rèptils que habiten les zones més àrides del planeta com a grup model. Ha realitzat un extens treball de camp per la conservació dels rèptils d’Oman. Actualment forma part del professorat de diversos cursos universitaris i participa en activitats de divulgació científica incloent xerrades, cursos i una exposició al museu CosmoCaixa.