Finestres al cel, una visió completa de l’astronomia actual

És infinit l’univers? Hi ha vida en altres planetes? Com es formen les estrelles? En aquest projecte donarem resposta a aquestes i altres preguntes mitjançant l’observació astronòmica i una mica d’enginy. Treballarem de forma interactiva amb una part representativa dels camps d’investigació de l’astronomia actual i ens centrarem, fonamentalment, en l’astrofísica teòrica i l’astrofotografia. Observarem i estudiarem objectes i fenòmens astrofísics: el Sol, la Lluna, els planetes, asteroides, galàxies llunyanes, així com alguns dels objectes més antics de l’Univers. Aprendràs les bases de l’astronomia de posició, de la física solar, de la dinàmica celeste i d’astropartícules, de l’astrobiologia, la cosmologia, la radioastronomia i la física computacional.

Projecte liderat per investigadors del Laboratoire d'Astrophysique de Marseille, Université d'Aix-Marseille-CNRS (França), del Laboratoire d'Astrophysique de Bordeaux, Université de Bordeaux-CNRS (França), i del Departamento de Física de la Tierra, Astronomía y Astrofísica de la Universidad Complutense de Madrid

El Laboratoire d'Astrophysique de Marseille de l'Université d'Aix-Marseille i el Centre national de la recherche scientifique (CNRS) és un dels majors instituts de recerca pública d'astrofísica a França. Combina la investigació fonamental en Astrofísica i la recerca tecnològica en el desenvolupament d'instrumentació per a telescopis espacials i terrestres, així com sondes espacials per a l'exploració del sistema solar (Rosetta). El Laboratoire d'Astrophysique de Bordeaux de l'Université de Bordeaux i el Centre national de la recherche scientifique (CNRS) és un centre d'investigació punter dedicat a un ampli espectre de recerca des de l'estudi del medi difús interestel·lar, la formació d'estrelles i sistemes planetaris, les propietats atmosfèriques i superficials dels planetes fins al clima i l'habitabilitat. A escales més grans, els equips de laboratori estan interessats en els grups d'estrelles, la història de les poblacions estel·lars de la Galaxia i els sistemes de referència proporcionats pels quasars. Des del punt de vista tècnic, el laboratori ha desenvolupat un "know-how" únic en electrònica per a la radioastronomia i el pilotatge d'instruments per a sondes espacials. La Universidad Complutense de Madrid és una institució de llarga trajectòria i ampli reconeixement social que aspira a situar-se entre les primeres universitats d'Europa i a consolidar-se com a centre de referència per al continent llatinoamericà. El Academic Ranking of World Universities (ARWU) la sitúa entre les posicions 4 i 9 i el QS World University Ranking li otorga la posició 4 a nivell nacional. 

www.lam.frastrophy.u-bordeaux.frwww.ucm.es

 

En el transcurs de dues intenses setmanes explorarem diferents formes d'acostar-nos a l’astronomia. Gràcies al magnífic cel del que disposem a l'observatori del centre MónNatura Pirineus, a la Vall d'Àneu, observarem gran quantitat d'objectes i fenòmens astrofísics i abordarem gran quantitat de problemes d'astrofísica teòrica, aprenent a fer ús del mètode científic per afrontar nous i apassionants reptes mitjançant classes teòriques i múltiples sessions pràctiques. Aprendreu a fer servir els telescopis, el vostre instrument bàsic durant aquestes dues setmanes: des de petits telescopis amateurs fins al telescopi professional de l'observatori del centre.

En aquest punt començarem un viatge des del més proper (la Terra, el Sol i els planetes) fins als objectes més remots de l'univers, passant per la cosmologia i la física d'astropartícules. Construirem una càmera de boira per detectar alguna d'aquestes partícules i aprendrem a mesurar la distància al Sol i la Lluna, el radi de la Terra i la seva velocitat de rotació, tot fent ús de principis molt simples. Tindrem diverses sessions d'astrofotografia, explorant totes les possibilitats que ens brinda el cel nocturn, i passarem una nit enmig del no-res per explicar-vos les histories darrere de les constel·lacions.

A banda dels apassionats de l’astronomia, tots aquells amb interès per la física i les matemàtiques trobareu de ben segur interessant aquest projecte, especialment si sentiu també una inclinació per la fotografia. Aquells que tingueu inquietud per la informàtica també hi teniu un lloc, doncs l'ús d'ordinadors serà intensiu, arribant fins i tot a reproduir una simulació científica senzilla. La part experimental del projecte tindrà dos components: un més de camp, emprant vosaltres mateixos els telescopis i càmeres, i un altre més computacional, treballant amb els dades o fotografies obtingudes per control remot de telescopis que estan a l’altra punta del món.

En resum, en finalitzar les Estades sabreu fer funcionar un telescopi, planificar una observació, fer fotografies nocturnes impressionants (algunes factibles amb càmeres del tot normals) i sabreu construir una càmera de boira. A part d'aprendre un munt d'astronomia, que és per al que estem aquí, no?

 

EQUIP INVESTIGADOR

Santi Roca-Fàbrega

Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (UB), va realitzar el màster d'Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia a la mateixa universitat, i l’any 2014 va presentar la seva tesi doctoral en l’estudi de la formació i evolució d’estructures espirals en galàxies tipus Via Làctia mitjançant l’ús de simulacions. Durant la seva tesi, va realitzar estades a la UNAM de Mèxic, a l'Institut Kapteyn de Groningen (Països Baixos), i a l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC). Després del doctorat, va realitzar una estada post-doctoral al Racah Institute of Physics de la Universitat Hebrea de Jerusalem (Israel). En els anys 2012-2015 ha impartit pràctiques en les assignatures d'Astronomia i Astronomia observacional a alumnes del grau de Física de la UB, així com també ha impartit classes puntuals d’astrofísica, física de partícules, cinemàtica i dinàmica galàctica a l’Institut d’Astronomia de la UNAM (Mèxic). Ha presentat els seus treballs en diferents conferències, tant nacionals com internacionals, així com consta com a primer autor de quatre treballs en revistes reconegudes, i coautor en tres més.

Víctor Moreno

Llicenciat en Física per la Universitat Autònoma de Madrid i màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la Universitat de Barcelona (UB), ​​actualment estudia el doctorat en l'especialitat d'astrofísica d'altes energies, des d'un punt de vista teòric. En la seva tesi estudia el component observacional de l'astronomia en òptic i ràdio, emprant els telescopis de l'observatori de Calar Alto i les antenes de PARTNeR. Va assistir a l'escola internacional de astrobiologia Josep Comas i Solà, celebrada a Santander al 2010. El seu bagatge en la divulgació és extens, havent impartit múltiples cursos i xerrades, i actualment també és redactor de la secció de ciència de la revista en línia www.mayhemrevista.com on mensualment s'encarrega d'apropar al públic no-científic alguns dels avenços més rellevants de la ciència. En l’àmbit pedagògic, ha estat monitor de PROA (un programa de reforç orientat a estudiants d'ESO amb dificultats) durant dos anys, a càrrec de grups de 15 estudiants i, actualment imparteix classes de Fonaments de Laboratori de Física a la UB i col·labora amb la “Universitat de l'Experiència”, impartint un curs universitari per a majors de 55 anys.

Ignasi Pérez-Ràfols

Llicenciat en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia per la mateixa universitat. El 2016 va presentar la seva tesi doctoral sobre l'estudi de la distribució del medi intergalàctic mitjançant l'ús de diferents traçadors. Durant la seva tesi va realitzar estades de col·laboració en les universitats de Yale, UC Berkeley, UC Irvine i París-Diderot. També ha impartit xerrades en diversos congressos, essent el més recent el BOSS a Cloudcroft, on hi ha participat el passat mes de novembre mentre feia una estada a la universitat d'UC Irvine. Els cursos 2012-2016 ha participat activament en les iniciatives de divulgació adreçades a estudiants de Batxillerat i impulsades pel Departament d'Astronomia i Meteorologia, arribant a dissenyar alguna d'elles. Des de l'any 2013 imparteix classes pràctiques als alumnes dels graus de Física, Enginyeria Electrònica i Enginyeria Biomèdica. Així mateix, des del curs 2014-2015 ha impartit classes teòriques i pràctiques de l'assignatura Astronomia i Meteorologia dels cursos universitaris de la 'Universitat de la Experiència' (UB).

Laia Casamiquela

Llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona (UB), va realitzar el màster d'Astrofísica, Física de Partícules i Cosmologia a la mateixa universitat. El 2017 es va doctorat en aquesta mateixa universitat sobre abundàncies químiques d'estrelles en cúmuls oberts per a l'anàlisi de l'evolució del disc de la nostra galàxia. Durant la seva tesi, va treballar col·laborant diversos mesos amb l’Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), tres mesos en el Osservatorio Astronomico di Bologna (Itàlia), i dos mesos al Lebniz Institute for Astrophysics Potsdam (Alemanya). És coautora del llibre de divulgació “Astronomia per a tots” de l’Editorial Larousse. Té una àmplia experiència en observacions astronòmiques, tant amateurs com amb telescopis professionals: Observatori del Montsec (Lleida), Observatori de Calar Alto, Observatori del Teide, Observatori del Roque de los Muchachos (La Palma). Durant els cursos 2014-2016 va impartir pràctiques de les assignatures d'Astronomia i Astronomia observacional a alumnes del grau de Física de la UB. També ha donat classes de l’assignatura d'Astronomia i Meteorologia dels cursos universitaris per a majors de 55 anys de la 'Universitat de la Experiència' (UB).