Mirant des del cel: com afecta el canvi climàtic als nostres boscos?

Podem observar ja els efectes del canvi climàtic sobre els boscos? Per què cada cop sembla que són menys verds? Com seran els boscos d'aquí 50 anys? En aquest projecte podràs conèixer tots aquests canvis que s’estan produint als nostres ecosistemes degut al canvi global mitjançant l’aplicació de noves tecnologies i fonts de dades mediambientals, que permeten detectar els canvis a la vegetació a diferents escales. Aquestes van des d’una escala global, amb satèl·lits que proporcionen imatges multiespectrals a 1km (Modis, diari) fins a 10 m (Sentinel-2, cada 5 dies), fins a l’escala centimètrica que podem obtenir amb càmeres instal·lades en drons o amb mesures a camp. A vista d’ocell podràs analitzar i diagnosticar l’estrès hídric de les plantes causat per la sequera, les malalties que pateixen, com creixen, com estan distribuïdes a l’espai o si cremaran en cas d’incendi. Els efectes esperats del canvi global ja comencen a ser evidents: els reconeixerem?

Projecte liderat per investigadors del Departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Lleida), i associats al Màster Forestal Europeu Erasmus Mundus coordinat per la University of Eastern Finland (Finlàndia). 

La Universitat de Lleida (UdL) combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica per tal d'aconseguir una docència d'excel·lència i una recerca de qualitat amb mètodes avançats. Concretament, el Departament d’Enginyeria Agroforestal de la Universitat de Lleida està especialitzat en l'aplicació de la enginyeria a l'agricultura, la ramaderia, el medi natural, indústries i processos de transformació forestal, planificació i ecologia del paisatge, i de la construcció i l'enginyeria civil. El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) es va constituir inicialment entre el Consell Comarcal del Solsonès i el Consell Comarcal del Solsonès i la Universitat de Lleida l'any 1996, i posteriorment, s'hi van incorporar la Diputació de Lleida, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona. L'objectiu del CTFC és contribuir a la modernització i a la competitivitat del sector forestal, al desenvolupament rural i a la gestió sostenible del medi natural. El Màster Forestal Europeu coordinat per la University of Eastern Finland, en el qual imparteixen docència alguns investigadors del projecte, representa el màxim nivell d'ensenyança en el camp de les ciències forestals. La qualitat del programa ha estat reconeguda per la Comissió Europea 3 vegades (2004, 2010, 2016) mitjançant l'estatus i segell Erasmus Mundus

www.udl.es/cawww.eagrof.udl.catwww.ctfc.catwww.uef.fi/en/web/mdp-europeanforestry

 

En aquest projecte aprendrem a processar i crear noves imatges útils per a la presa de decisions en la gestió mediambiental. A més, també aprendrem a treballar al camp! No tot és laboratori en el món de la investigació! Ens centrarem en el problema del canvi climàtic i com aquest afecta als boscos. La sequera és el principal problema que ens trobem a Catalunya. L’estiu del 2017 ha sigut un dels més secs dels últims 40 anys, on els embassaments han estat al 30%. Els arbres també se’n ressenteixen, ja que la falta d’aigua els hi impedeix respirar i fer la fotosíntesi.

L’objectiu final d’aquest projecte és conèixer l’estat dels boscos i fins a quin punt el canvi climàtic pot afectar-los. Actualment, els efectes del canvi climàtic sobre els boscos es poden manifestar de diverses maneres, i en aquest projecte aprendrem a detectar i quantificar alguns d’aquests efectes. Per exemple, l’estiu del 2017 va ser un dels més secs dels últims 40 anys, i els embassaments van arribar a baixar fins al 30% de la seva capacitat. Aquell any, els arbres també varen patir afectacions, ja que la falta d’aigua els impedeix respirar i fer la fotosíntesi, i això es pot detectar a través d’imatges de satèl·lit.

Aixi doncs, aprendrem a buscar, descarregar, processar i crear imatges útils per a la presa de decisions en la gestió mediambiental. Per fer-ho, es disposa de dades de satèl·lits (Sentinel-2, un dels més recents i dedicat exclusivament a usos mediambientals que obté imatges d’alta resolució multiespectral), ortofotografies i dades LIDAR de Catalunya, amb resolucions des de mètriques fins centimètriques. A més, els estudiants també aprendran el funcionament d’un dron i les infinites possibilitats d’adaptació que tenen, com la possibilitat d’instal·lar una càmera i poder obtenir amb alta resolució imatges reals i pràcticament instantànies de l’estat dels nostres boscos.

També treballarem al camp! Farem diverses sortides al bosc que ens permetran conèixer millor el funcionament dels boscos i els principals agents que els afecten (ventades, insectes, neu, foc). Alhora, aprendrem a realitzar un inventari forestal per obtenir dades tangibles per poder comparar amb les obtingudes digitalment per les noves tecnologies i caracteritzar les dinàmiques naturals.

Després de passar dues setmanes estudiant els boscos i el seu funcionament, elaborarem cartografia i altres tipus d’informació (taules, figures) per tal de caracteritzar els principals efectes del canvi climàtic sobre els boscos al voltant de MonNatura Pirineus, i hauran assolit els coneixements necessaris per interpretar aquestes dades i discutir les seves conseqüències sobre els boscos i els serveis que proporcionen a la societat.

 

EQUIP INVESTIGADOR

Cristina Vega García

Enginyera de forests per la Universidad Politécnica de Madrid (1989), MSc Forest Science per la University of Alberta (1994, Canada) i doctora en Ingenieria Cartografica i Geodesia per la Universidad de Alcalá (2003). S'incorpora a la Universitat de Lleida al 1995, i es Professora Titular de Universitat en Ordenació forestal i Ecologia del paisatge. És també investigadora associada al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (des del 2016). La seva recerca se centra en l'anàlisi del paisatge forestal per a l'estimació de les seves condicions de risc d'incendis, gestió i conservació òptimes.

Iris Monfort Bague

Enginyera Forestal per la Universitat de Lleida l’any 2014. Actualment està realitzant el seu doctorat conjuntament amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya en l’estudi de la regeneració dels boscos després de pertorbacions abiòtiques com són els incendis, tempestes de vent, sequeres, etc. Durant la tesi ha realitzat una estada a la Universitat de Freiburg (Alemania) estudiant la regeneració d’avets i pícees 25 anys d’una tempesta. Actualment, també és assistent del Màster Forestal Europeu Erasmus Mundus del que la Universitat de Lleida forma part, juntament amb 5 universitats més consorciades, coordinat per la University of Eastern Finland (Finlàndia).

Aitor Améztegui González

Enginyer Tècnic Forestal per la Universidad de Valladolid (2003) i Enginyer de Forests (2007) per la Universitat de Lleida. L'any 2010 va realitzar un Màster de Recerca en Sistemes i Productes Forestals, i el 2013 va obtenir el títol de Doctor en Ciències Forestals per la Universitat de Lleida. Després de desenvolupar la seva Tesi Doctoral al CTFC, entre 2013 i 2015 va realitzar una estada post-doctoral al Centre d'Étude de la Forêt de la Université du Québec a Montréal (Canadà). Ha sigut investigador post-doctoral (Juan de la Cierva Formación) al CREAF i investigador associat al CTFC, i actualment és investigador post-doctoral a la Universitat de Lleida mitjançant un contracte d’investigació Juan de la Cierva Incorporación. La seva recerca pretén millorar el coneixement sobre les respostes dels boscos als diversos canvis ambientals, i determinar el paper de la gestió forestal en la dinàmica futura dels ecosistemes forestals.

Pere Gelabert Vadillo

Llicenciat en Geografia per la Universitat les Illes Balears (UIB). Va realitzar el màster en Tecnologies d’Informació Geogràfica (TIG) a la Universitat de Saragossa (UNIZAR), i actualment porta a terme el començament la seva tesi doctoral en l’estudi de nous mètodes per la biodiversitat i altres serveis ambientals de les pastures mitjançant la teledetecció.

Lluís Coll Mir

Enginyer de forests per la Universitat de Lleida (1999) i doctor en ecologia forestal per la Universitat Blaise Pascal (Clermont-Ferrand, 2003). Després de realitzar una estada post-doctoral a la Universitat de Québec à Montréal (2004 i 2005), s'incorpora al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) amb un contracte Juan de la Cierva (2006-2008). Posteriorment desenvolupa un contracte Ramon y Cajal a la mateixa institució (2009-2014). L'any 2016 s'incorpora a la Universitat de Lleida com a professor lector però continua vinculat al CTFC com a investigador adscrit. És també investigador associat del CREAF (des del 2011) i del Centre d'Étude de la Forêt del Québec (des del 2015). En els darrers 10 anys ha participat en projectes de recerca de les principals convocatòries nacionals i internacionals, exercint d'investigador principal en alguns d'ells.

Marcos Rodrigues Mimbrero

Llicenciat en Geografia per la Universitat de Saragossa (UZ), va realitzar el màster en Tecnologies d’Informació Geogràfica (TIG), i l’any 2015 va presentar la seva tesi doctoral en l’estudi de nous mètodes per la modelització de l’ocurrència d’incendis forestals i l’estimació de la vulnerabilitat ecològica. Durant la seva tesi, ha realitzat estades al Joint Research Centre a Ispra (Itàlia) i a la Universitat de St. Andrews (Escòcia, UK). En els anys 2013-2017 ha estat contractat com a professor associat al Departament de Geografia a la Universitat de Saragossa amb docència al Grau de Geografia y al Máster en TIG. Al mateix temps ha treballat com analista de Sistemes d’Informació Geogràfica. És soci cofundador de l’empresa spinoff remOT-Technologies S.L. desde 2016 i, actualment és investigador post-doctoral a la Universitat de Lleida mitjançant un contracte d’investigació Juan de la Cierva Formación.